residències es c.in.e. 2024

Projecte Roma

“Estuve en * y me acordé de ti” vol ser un espectacle que explori la relació que tenim amb els souvenirs de viatge. Per què quan viatgem necessitem comprar souvenirs? Quin paper tenen aquests objectes dins de l’engranatge del turisme? Què simbolitzen? Què expliquen de nosaltres com a individus i com a societat? Parlar de souvenir potser és parlar d'objectes kitsch i vulgars, però també és parlar d'objectes carregats de simbolisme i envoltats d'una aura que sovint ens impedeix desfer-nos-en. Creiem que entorn la idea de souvenir compartim un imaginari comú, carregat de viatges, de les persones que ens els han regalat i de prestatges plens de pols i records on es desdibuixa la memòria. Aprofitant aquesta proximitat quotidiana amb el souvenir, volem crear una peça on l'espectador estigui en contacte amb l'objecte i interactuï amb ell. Volem crear un petit espai immersiu des d’on despertar preguntes i noves mirades entorn aquests objectes.

En Diciembre

Ángela Caído és un projecte de circ contemporani en solitari que vol analitzar i profunditzar el concepte de la culpa. Un concepte UNIVERSAL que ens travessa a totes independentment del propi context social. Ángela Caído és el personatge amb nom i cognom que teixirà tot el fil conductor de la peça. A Ángela Caído l'han expulsat (o s’ha auto-expulsat) del paradís per rebel·lar-se contra el poder i aterra en forma d'ésser humà en un galliner ple de plomes. A poc a poc anirà entenent com funciona el seu nou cos i descobrint l’espai que l’envolta. En aquesta descoberta Ángela Caído detecta que ha matat a una gallina a conseqüència de la seva caiguda. Aquí comença tota una relació íntima i humanitzada entre la gallina morta i Ángela Caído que generarà tota una evolució dramatúrgica del concepte de la culpa passant per diferents etapes (assumir la culpa, carregar amb la culpa, apartar la culpa, desfer la culpa, repartir la culpa, etc.).

Cirkus Kolektiv

Konstrukt és un projecte que parla sobre el fracàs i com gestionar-lo. El projecte va començar com una anàlisi dels elements del circ i les seves especificitats de construcció des d'un punt de vista arquitectònic. Desenvolupant intervencions bàsiques i gairebé invisibles en elements aeris, esdevenen fràgils, insegurs, no aptes per a l'ús i la seva existència bàsicament no té sentit. L'acròbata que intenta fer el seu número en una estructura que cau esdevé Sísif, que cau constantment , però que constantment tria una activitat que no genera resultats, sense cap objectiu dedica energia i s'exposa davant l'audiència en el seu fracàs. D'aquí sorgeix una pregunta oberta: quina és la reacció davant el fracàs?

Cia Aixopluc

Teatre Gestual / Noves dramatúrgies Com són les relacions humanes ara que les persones vivim hiperconnectades? El projecte Desconectadis és un espectacle pensat per a presentar-se tant en carrer com en sala amb una durada de 45 minuts. Actualment la peça té un formato de work in progress de 15 minuts perquè es troba en fase de creació. Per a acabar de desenvolupar el projecte és necessari afinar la dramatúrgia de la peça i l'ambient sonor.

Cia Hotel Iocandi 

Conhort vol ser un espectacle de i per al carrer amb dues persones a escena (Griselda Juncà i Tomeu Amer). Un espai circular temporal que pugui instal.lar-se a l' espai públic. El projecte treballa des d’una mirada transdisciplinària que implica el cos a través del circ, l’exploració sonora a través d’una maquinària musical lliure de manipulació humana, un engranatge percutit i melòdic, dolç i estrident que un cop engegat mai para, i la participació del públic per crear un univers efímer. El tema de la recerca es centra en la idea de consol. El conhort és un concepte pràcticament en desús, però que en alguns indrets, entre ells Mallorca, moltes persones encara utilitzen per expressar l’aparició d’alleujament. És un alè que fa que el pes s'evapori. I tal i com indica la seva etimologia, és també companyia, l’aparició de l’altre. Un univers tragicòmic des de la poètica de l’absurd, que ens permet passar de veritats íntimes a veritats universals.

Manel Róses

Akri és un solo de circ d’un acròbata, una escala i una porta que explora el concepte de «llindar» per reflexionar sobre els moments de canvi i transformació. L’escala és el nucli sobre el que gravita la peça, tant a nivell físic com a nivell dramatúrgic i temàtic. Doncs aquesta escala de 22 esgraons no és només escenografia i aparell de circ a la vegada, sinó que a més a més, és doblement simbòlica. Per un cantó, simbolitza el trànsit, ja que una escala és sempre una zona de pas entre dos espais i per l’altre simbolitza un ofici i un mode de vida en tant a aparell de circ acrobàtic que és. La relació que els circaires, com en tants altres oficis, establim amb l’objecte amb què treballem, va més enllà del mer aparell de circ i d’alguna manera passa a formar part de la nostra identitat. Una identitat, la de l’acròbata, que amb el pas dels anys no li queda més remei que transformar-se i transitar cap a llocs desconeguts. Però què passa en aquest llindar? Com vivim el temps que passa entre dos moments? Com habitem aquests no-llocs que, com una escala, no estan pensats per ser habitats?

Acting for climate 

Currents és un espectacle de circ a càrrec del col·lectiu Acting for Climate, que vol inspirar gent d'arreu del món perquè es posi en marxa per aconseguir un futur més regeneratiu. 5 artistes exploren la simbiosi en un format site-specific, construint a partir de les seves habilitats com a artists de circ i dansa contemporànies. La temàtica de l'espectacle és la simbiosi, definida com a coexistència de dues parts en una connexió morfològica. Explorarem la simbiosi entre identitats, persones i natura, entre diferents cultures i espècies.

Clara Larcher

Espectáculo en solo de circo contemporáneo que pone en escena una investigación coreográfica con cuerda aérea y multicuerda a través de un lenguaje corporal poético y danzado. Un mundo hecho de cuerdas en el que se enredan y se desenredan metáforas de la feminidad.

Sarah Ferretti 

«És una casa, és un monstre, és una nina petita amb el seu millor vestit». Un estudi sobre l'imaginari, com tradueix la teva imaginació el que veus? Una instal·lació de gran format, amb la pell feta de paper, cíclicament perd les seves peces per transformar-se a si mateixa i l'espai on viu, fulls de paper que tornen muts, dies passats, experiències viscudes, espais buits on escriure-hi les seves visions. El gegant de paper viu en un temps buit, que fa que tu gaudeixis del seu gest més diminut, les seves expectatives i els seus rituals, et dona la benvinguda a la seva intimitat, un temps contra la velocitat, contra el que s'identifica fàcilment. No hi ha una història escrita o suggerida, sinó un flux d'imatges que sorgeixen de la improvisació i la recerca basada en el circ i el moviment plàstic, en el so dels materials que es fan servir, en l'estètica i la visió de les persones que han vist embrions d'aquest treball.

Cia Patrícia Pardo 

Projecte d'investigació escènica que té la cuina i el cuinar-se com a centre temàtic i la disciplina clown i els equilibris acrobàtics, juntament amb monòlegs delirants com a base d’expressió formal. Partim d’una dramatúrgia escrita per l’autora Patrícia Pardo on l’acotació és pensada com a llavor literària que germinarà en números de narrativa visual aristotèlica i també en imatges conceptuals-metafòriques. I on els diàlegs i monòlegs proposats es posaran al servei del ritme frenètic i caòtic dels personatges, intentant superar la superficialitat i efectivitat originària del clown. Posar la cuina (l’acte de menjar diàriament i la decisió o no de cuinar-se i què cuinar-se), com l’excusa dramàtica per parlar de l’autosuficiència, dels actes d’amor i de com les accions íntimes quotidianes aparentment intranscendents tenen un impacte determinant no només en la pròpia felicitat sinó també en la natura, l’economia i l’organització social.

La Mecànica 

La Mecànica treballarà en ODISSEES (títol provisional). Aquest projecte d’espectacle immersiu i interactiu de teatre físic per a espais no convencionals està dirigit a un públic adolescent i adults, i està vinculat a un projecte de mediació artística a l’illa de Mallorca.

QUI ENS DONA SUPORT?