[Entrevista] Cia. Des-equilibrats: “Per despertar les emocions, hem jugat com a infants”

Com equilibrar el desequilibri

Durant aquestes darreres setmanes, les parets del C.IN.E. han vist néixer (i créixer) un nou projecte. Es tracta del segon treball de la companyia mallorquina Des-equilibrats. Aquesta jove companyia es va formar l’any 2012 a Mallorca quan, un any abans i per casualitat, tal com ells mateixos expliquen “es topen dos caràcters aparentment incompatibles”.

Coloma Roig (31), llicenciada en Filosofia, descobreix el circ per casualitat mentre es passeja per una reserva natural a Roma. Allà es troba amb el centre social “La Torre” amb el seu gimnàs obert i la gent penjada d’uns aparells els quals encara no sabia molt bé com anomenar. Eren els seus darrers anys d’universitat, i va trobar en el circ una forma diferent d’expressar les emocions diferents a l’escriptura. Amb 25 anys, “com que ja era molt gran per a les escoles de circ”, viatja a Lima (Perú) per continuar la seva formació circense. I a això van seguir els viatges formatius a Colòmbia, Itàlia, Barcelona, Alemanya i França. Fins que va tornar a l’illa, que sempre l’ha cridat.

Toni Rosselló (29), en canvi, va començar molt jove fent malabars, de forma autodidacta. Als 14 anys, a la fira medieval del seu poble, coneix un grup de malabaristes i decideix comprar-se un diàbolo, que serà el primer d’una infinitat d’elements que manipularà i utilitzarà per fer malabars. Després vingueren les maces, les pilotes, els cercles, les graneres, els ganivets i molt més… Als 18 anys va començar a treballar com a malabarista al Circ Bover, que es va convertir en la seva autèntica escola. Allà va entrar en contacte amb artistes d’alt nivell i va començar a practicar altres disciplines, com el verticalisme i la corda fluixa, entre d’altres. Aquesta experiència laboral també li va permetre viatjar a festivals internacionals de circ a Amèrica Llatina i Europa, a més de participar en diverses expedicions solidàries portant el circ a països com Palestina o Costa d’Ivori, entre d’altres.

En una de les seves estades a Mallorca, per sorpresa, li va envair “una certa sensació d’equilibri al trobar-se amb la seva desequilibrada companya, aquesta estranya sensació el porta a voler iniciar una nova experiència. I així va néixer Des-equilibrats.

Cjefa4RWYAAdLDy

D’això fa ja més de 3 anys, han creat i passejat per Mallorca, la Península i Europa el seu primer treball, “In-compatibles”, a més de per la recent mostra de circ d’Alcúdia Circaire. També han assistit als festivals de circ UP i Hopla! a Brussel·les, on, asseguren, han après molt. Tot i que el seu lloc més equilibrat no sol ser una cadira, des del C.IN.E. vam voler asseure’ls durant un dels seus assajos perquè ens expliquéssin la seva experiència com a residents.

— Com esteu treballant el desenvolupament del vostre nou espectacle al C.IN.E.?

Coloma (C): Bé, està essent una mica complicat, perquè canvia molt la nostra manera de fer feina. Sempre hem fet números tècnics, no hem treballat emocions, dansa, etc. Fa un any ens estem formant en aquest sentit, tot incorporant el moviment en la nostra manera de fer circ i treballant-lo des de la improvisació. El nostre primer espectacle era molt estructurat, amb una història clara. Però després del nostre pas per Brussel·les, hem vist que les companyies investiguen molt, que improvisen i cerquen, i això ens ha animat a fer-ho.

Toni (T): També hem tengut un ull extern, el de la Catalina Carrasco (ballarina i assessora de moviment), que ens ha donat el seu punt de vista. Na Catalina és una persona que en té molt, de moviment. Nosaltres som més de tècnica, i per això la seva aportació ha estat molt valuosa.

— En quin punt està el projecte?

C: Estem en la primera fase de creació. L’objectiu és treure d’aquí molt de material i començar a crear un espectacle. Fem feina amb el cercle, les masses i els trípodes, però volíem emprar-los d’una manera diferent a la quatidiana o habitual

T: Començar des de zero és el més difícil. Trobar el fil conductor, allò que enganxi, i trobar com donar-ho a entendre, contar una història. Uf!

— Com generau el material?

C: Fem bàsicament improvisacions. Començam, per exemple, deixant les masses a terra, que corrin, i amb una música creem el moviment.

T: També hi ha una persona que aporta la visió externa i la càmera que grava tots els moviments.

— Quin és el vostre fil conductor?

C: Volíem treballar les emocions, en especial aquelles difícils d’expressar com són la fragilitat, la innocència, la tendresa, la bogeria (que de vegades també du implícita certa cordura). Aquesta primera fase de creació ens ha ajudat a encaminar-nos, a aprendre a fer-les sortir. Treballant aquí ens hem adonat que, tot jugant, apareixien aquestes emocions. Hem jugat com a adults, però també com a infants, perquè són emocions molt presents en ells.

T: Les emocions són una cosa quotidiana, tots en tenim. Però transmetre-les a la gent és el més difícil d’aconseguir. Fent feina al C.IN.E. ens vàrem adonar que si volíem treballar aquestes emocions el millor era crear un ambient que les despertessin. I així és com sorgeixen.

I aquí teniu en vídeo l’entrevista que els vam fer:

 

 

Moltes gràcies per compartir la vostra experiència, Des-equilibrats. I molta merda!!