Història

L’antic Teatre Monumental de Sineu, conegut popularment com “Es cine”, es va construir el 1935, sobre un antic cup de ciment on antigament es feia el vi.
La façana del cinema es va revestir amb una part de les pedres d’aquest cub.

L’edifici va ser el cinema del poble durant més de quaranta anys, en una època en què els cinemes eren el principal motor social i cultural dels pobles i ciutats.

scan00040-000

Cap als anys 80, la decadència dels cinemes va fer que moltes sales tancassin, entre elles el cinema de Sineu. Després de romandre tancat uns anys, l’edifici va canviar de mans i es va convertir en una discoteca. Aquesta es va dir “Niet”, tal i com resen les antigues columnes de la Unió Soviètica que hi ha en el seu interior.

La discoteca, una de les més modernes de Mallorca en aquella època, va durar sobreviure anys, però finalment va acabar tancant. L’edifici es va convertir llavors en l’estudi d’en Joan Ramis Sineu, pintor local i copropietari de l’edifici, fins que es va incendiar, el 1991, per causes desconegudes. L’incendi va causar una profunda commoció en el poble, ja que es tractava d’un edifici emblemàtic. Després del lamentable accident, es varen referir les parets i es va instal·lar una teulada de xapa. L’edifici es va tancar i es va fer servir com a magatzem durant els vint anys següents, anys en els que es va anar degradant cada vegada més.

La productora Res de Res i En Blanc va trobar aquest espai en la seva recerca d’un local que fos inicialment la seu de la seva companyia: espai d’assajos, oficina i magatzem. Ben aviat aquestes pretensions inicials canviarien a favor de la idea de que l’edifici acollís un centre de creació dedicat a la creació, formació i difusió de les arts escèniques. La productora va comprar l’edifici el 2008. Les primeres passes que es varen seguir varen ser els de buidar l’espai, netejar-lo i construir dins del que era l’antiga platea un terra de fusta i instal·lar una estructura de trilite a l’altura de 7 metres perquè fes les funcions de pinta.

obres-cine-història

Es va construir un tancament en el primer pis per fer una oficina des d’on poder dur la gestió del centre.

foto oficina 1

El 2001 es va iniciar la primera fase de reforma, consistent en la demolició de les antigues balconades i amfiteatre, que havien quedat malmeses per l’incendi, la demolició de l’arc de la boca actual del teatre, la substitució de les jàsseres per poder assumir el pes de la nova coberta i de la futura instal·lació de focus i material tècnic, i, el més important, substituir la coberta de xapa per una coberta tipus sandwich, que contempla l’aïllament acústic i tèrmic, i a més absorbent, perquè la sala tengui una òptima acústica. La reforma es va finançar amb l’ajut del programa Leader de fons europeus, qui va cobrir prop del 40% del pressupost.

Des de l’associació ALCEM EL C.IN.E. es varen programar una sèrie d’activitats per poder difondre el projecte i recaptar fons per ajudar a pagar els costos d’aquestes obres.

logo alcem el cineold-cinema-market

El 2015 ha tengut lloc la segona fase de les obres, que ha consistit en la substitució del forjat de la planta baixa, la preinstal·lació del sol radiant i l’adequació de les zones d’accés serveis i camerinos. Durant aquests anys, malgrat no estar condicionat, s’ha cedit l’espai a diverses companyies d’arts escèniques per a la creació de projectes. Circ Bover, Au Ments, Tic Teatre, Discussions Productives són algunes de les companyies que han passat per la sala.