Ceci n’est pas une poupée de La Lioparda Teatre és una exploració híbrida que uneix moviment, manipulació d’artefactes hiperrealistes i art sonor per qüestionar la frontera entre cos i artifici. L’artificialitat del cos trans esdevé el centre d’aquesta investigació escènica, on la pròtesi no és només un objecte, sinó un altre cos en moviment, dissolent els límits entre l’ésser viu i la matèria.
El projecte escènic Un mar en col·lisió parteix del Mediterrani com a símbol de bellesa i col·lapse, per denunciar la crisi ecològica que amenaça els seus ecosistemes. A través d’una proposta visual i sonora immersiva, combina art conceptual, ecocrítica i tecnologia digital per crear un espai interactiu que convida a reflexionar sobre la destrucció ambiental i la nostra responsabilitat col·lectiva.
L'espectacle HEREVA de la companyia Inés Sarmiento és una peça escènica que es construeix a partir de la metàfora en què dona i terra són un sol cos. Aquesta proposta coreogràfica traça un pont entre el paisatge rural d’Eivissa i el llegat femení de les nostres ancestres, explorant el cos com un territori de memòria viva que conserva les petjades dels hàbits, costums, celebracions i conflictes transmesos de generació en generació.
Lluki Portas & Joan Tomàs Martínez
El projecte Mudanzas Portas, signat per Lluki Portas i Joan Tomàs Martínez, es presenta com una peça performativa que parteix d’una empresa familiar de mudances ubicada a Mallorca. La proposta utilitza materials i objectes reals per construir una narrativa sobre el desplaçament, la càrrega simbòlica dels objectes i la construcció de la memòria familiar. Amb una dramatúrgia que combina acció física i documental, l’espectacle explora com l’arxiu domèstic pot esdevenir una eina escènica. La posada en escena planteja preguntes sobre l’oblit, el moviment i el valor dels records materials.
Sembrart és un projecte que explora les tècniques de mans a mans i clown per vol parlar sobre l’art de sembrar des de la perspectiva d’un pallasso. El procés creatiu se centra a desenvolupar un espectacle lúdic que convidi a reflexionar sobre la necessitat de cuidar el planeta a través del riure i de la poesia que poden desencadenar un duo de pallassos. L'objectiu final de Sembrart és plantar una llavor a cada indret on es faci una funció perquè hi pugui créixer una planta o un arbre.
Una astronauta —o potser una cosmonauta— travessa l’espai celestial. El públic és convidat a explorar el cel d’avui en dia, molt a poc a poc. No sabem qui és, ni d’on ve, ni cap on va. Simplement flota… observant en horror el cel on, per fi, ha arribat. És la premisa de l'espectacle Skai is ful de la companyia Hermanas Picohueso. Residència emmarcada en el programa de residències Teatre Principal de Palma i en el projecte Island Connect, cofinançat per la Unió Europea. Amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull.
El projecte de l'artista Cecilia Molano comparteix un possible recorregut per la cinematografia en relació amb el text, amb la paraula. Sobre el terreno és una recerca sobre la narrativa cinematogràfica que parteix d'una ficció narrada en paral·lel a la imatge. Aquesta ficció no és teatralitzada ni actuada, sinó que construeix un relat que –de manera explícita, a través del dispositiu del text– entra en contacte i modifica la percepció del que veim. Així, el que veim queda inclòs en el relat. Bé com a escenari, bé com a fantasia o abstracció.
El cant de les dones d’aigua és el projecte de l'artista felanitxera Mar Grimalt que va ser escollit dins el programa Islander Focus d'Island Connect, que centra la mirada en la investigació sobre la insularitat com a fenomen creatiu. Combinant la música i el so amb una faceta escènica, el procés creatiu de Mar Grimalt compta amb tres fases aquest 2025: en primer lloc, la residència a Vis; en segon lloc, una residència a les illes noruegues de Lofoten (que ha rebut el suport de l’Institut Ramon Llull) i una tercera residència al C.IN.E.
Morí de gust aborda el tema de la incomunicació i la connexió amb l’altre, a partir de diferents expressions artístiques. Aquesta investigació del jove artista Tòfol Cladera presenta un restaurant ple d’absurds i de màscares, on s’hi entrellacen els sentits, les arts, el cos i el plaer. Aquesta residència forma part del programa d'intercanvis del C.IN.E. amb el Festival Z de Girona, mostra d’arts en viu d’espectacles creats per i per a joves.
Cordada és un projecte de circ contemporani de l’artista Maria Antònia Roig, seleccionat en la convocatòria conjunta impulsada pel C.IN.E., en elmarc del programa residències del Teatre Principal de Palma i El Canal – Centre d’Arts Escèniques de Salt. Amb Cordada, Maria Antònia Roig s’endinsa en una recerca escènica basada en el gest acrobàtic, l’equilibri i la fisicitat del cos, tot explorant la dimensió simbòlica de la connexió i el vincle, tant amb un mateix com amb l’entorn.
BETADINE JOHN, BETADINE és una proposta de creació escènica contemporània que investiga la ferida com a concepte expandit: corporal, emocional, territorial i digital. A través d’una dramatúrgia híbrida que combina dansa, text, acció performativa i arxiu visual, la peça s’endinsa en els imaginaris que envolten el dolor, la cura i la cicatriu com a metàfores de resistència i transformació.
Amb La passió segons G.H. de Clarice Lispector com a font d'inspiració, l'espectacle The quiet d'Anthony Van Gog explora els extrems del que és el silenci i com s'experimenta. L'artista indaga sobre la interacció performativa dels límits físics del cos, la configuració espacial del so i el disseny arquitectònic de la llum. Hi participen el llenguatge del moviment del cos, la veu i la respiració, convertint-se en part de la composició sonora.
Mal de Roca és una peça de la Cia. Silvia Bandini, la creació de la qual s'emmarca en el programa Island Connect, cofinançat per la Unió Europa. El projecte explora el moviment i la insularitat com a formes d’arxiu corporal i emocional. Acompanyada per l’artista visual Ilaria Melis, aquest viatge entre cos i traç parteix de l’illa de Sant’Antioco per construir una narrativa compartida entre dansa i pintura. Pedra, territori i memòria esdevenen eix de creació.
Tianjun Li (Timjune), originari de Finlàndia, és un dels artistes seleccionats per participar al programa Island Connect 2025, cofinançat per la Unió Europea. El seu projecte Free as Birds és un viatge sonor, visual i poètic que explora el simbolisme dels ocells com a metàfora de la llibertat, des del col·lapse ecològic i el desplaçament humà.
Guro Rokstad Clausen és una jove actriu i creadora noruega que forma part del projecte Island Connect 2025, cofinançat per la Unió Europea. A través d’entrevistes amb la comunitat local, Guro explora diferents formes en què es manifesta la pena i el procés que les persones experimenten per sortir-ne. What remains investiga el procés de curació d’algunes pèrdues o traumes, i la connexió que s’estableix amb la natura.
Nikolina Komljenović & Emma Lohan (Croàcia/Irlanda)
YOLO / I DO IT és un projecte participatiu que es vincula amb la crítica al turisme massiu a través de la interacció amb la comunitat local. Les impulsores del projecte, Emma Lohan (Irlanda), artista sonora que crea composicions immersives per a espectacles site-specific, i Nikolina Komljenović (Croàcia), aerialista i ballarina que ha creat el seu propi aparell d’aeris a partir de fil de pescar i també espectacles participatius, han dissenyat un marc en què els visitants, a través de jocs, adopten diferents rols en la societat i creen la comunitat on volen viure.
Projecte de residència de cocreació, en el marc del programa Island Connect, de set artistes de les set illes que formen el projecte Island Connect: Camilla Sidu (Bornholm), Pauline Guillier (Còrsega), Sara Granda (Irlanda), Pau Pascual (Mallorca), Aldo Scarpitta (Sardenya), Marta Arteaga (Tenerife) i Antonia Cvitan Vuletić (Vis). Acompanyades per la mirada de Biel Jordà i Roberto Magro, aquesta recerca reflexiona sobre la interconnexió dels elements i la fragilitat dels equilibris: com un petit canvi pot alterar-ho tot.
Solo vine a ver el jardín és una instal·lació visual-sonora que presenta un jardí aparentment deshabitat. Mitjançant un dispositiu immersiu i interactiu, la instal·lació explora com ens relacionam amb la memòria i la petja que causam en el món quan som travessats pel desig, el dolor, el confort i la incomoditat, i presenta la necessitat i la voluntat de construir noves utopies, generant espais efímers i espectrals que uneixen passat, present i futur. Aquesta residència forma part del programa d'intercanvis del C.IN.E. amb el Festival Z de Girona.
Gràcies al suport de diverses entitats locals i regionals, com ara l'Institut Ramon Llull (IRL) o l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), el C.IN.E. té en marxa un programa d'internacionalització, que ens permet teixir xarxes amb centres de creació del món i facilitar a les companyies balears conèixer altres mercats i desenvolupar projectes a l'exterior.
El C.IN.E. és un espai on els artistes no només troben un laboratori d'idees, sinó també recursos per empènyer els seus projectes cap a la professionalització.
Per continuar existint, el C.IN.E. necessita el teu suport. Si ets una entitat, empresa o marca que vol donar-nos suport i construir un pilar per al desenvolupament dels artistes balears, contacta amb nosaltres.
El C.IN.E. és la seu principal del Festival de Teatre Visual de Sineu, Ciclop, esdeviment que l'associació organitza juntament amb l'Ajuntament de Sineu.
Cada any, durant tres dies a mitjans del mes de setembre, Sineu és destí preferent per al teatre sense text, circ, dansa, i també per a l'escena participativa i social.
QUI ENS DONA SUPORT?